Primera diferència entre els Països Catalans i els EUA: Poltronocràcia vs. Meritocràcia

15.12.10

Autor: Alexis Vizcaino / Estats Units

Realment avui no et parlaré d'una diferència molt genuïna de la cultura catalana sinó més aviat de les cul tures mediterrànies i segurament europees. Però com que no em plantejo parlar de comunitats de persones que desconec em centraré en els Països Catalans.

La primera diferència que et vull comentar és la que anomeno "Meritocràcia" que es contradiu amb "Poltronocrà cia" habitual als Països Catalans. La "Poltronocrà cia" es troba de forma clara en tots els estaments de la societat catalana. Em refereixo a la idea que les oportunitats recauen en la gent que ja té el con trol. El sistema americà, sense ser perfecte, dóna moltes més oportunitats a la gent que curra per aconseguir-les. Per exemple en el món de la ciència, una persona signa els projectes com a co-responsable malgrat no sigui científic titular.

Als Països Catalans, els projectes estan gairebé exclusiva­ment reservats als funcionaris científics i a uns pocs RyC. Això vol dir que si vols emprendre projectes els ha de signar algú per tu. És a dir, si tens sort de poder començar un pro jecte els mèrits se'ls quedarà una altre. A les eleccions passa una cosa semblant. T'imagines que hi haguessin llistes obertes? T'imagines que poguessis votar al 7è d'ICV enlloc del que anava primer? Seria un sistema on la gent que s'ho curri sortiria escollida enlloc de com passa ara. No és per desmerèixer però senyor/a que ha anat en 2 i 3 posició a la llista de qual sevol partit a les eleccions del Parlament de Catalunya (per no citar a tota la resta), no sabem qui són!!!

Als EUA també és molt més fàcil trobar feina malgrat no tinguis una carrera per justificar els teus coneix­ements. Això deu ser així, en part, perquè et foten al carrer a la que et despistes d'una manera bastant econòmica. Però en part també perquè el punt inicial és que serveixes, és a dir, tenen confiança. Força gent m'ha dit que eren enginyers o qual sevol altra cosa. Ningú als Països Catalans m'ha dit que era geò­leg per citar alguna cosa i ja no ho és, encara que no exerceixi. La idea d'això és que mai és tard per reconduir la teva vida.

Deixa'm acabar l'apunt citant la frase típica que diu que els EUA són el país de les oportunitats. Insis­teixo en el fet que els EUA no són un país perfecte, sobre tot si no tens diners o tens una malaltia de les fotudes. Però malgrat això, els EUA donen més oportunitats que Europa. I el problema és mental no tant funcional. Si tots tinguéssim una mica més de confi ança, tots tindríem més oportunitats.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada