Amb motiu del Dia Internacional del Migrant, el 18 de desembre, les expertes Adela Ros i Mihaela Vancea, investigadores del programa de recerca Migració i societat xarxa (MNS) de l'institut de recerca IN3 de la UOC, fan una reflexió sobre les xarxes d'informació i comunicació en contextos de migració. Quins efectes té la interconnexió virtual entre els migrants?, les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) generen noves oportunitats per als migrants? Aquestes i altres qüestions formen part de l'àmbit d'anàlisi del programa de recerca MNS, programa que estudia els processos actuals de la migració en un món connectat a escala global i analitza la comunicació que hi ha entre la societat d'origen, els migrants potencials, la societat de destinació i les xarxes de migració.
L'augment de la població immigrant produït en l'última dècada en la societat de l'Estat espanyol ha passat en un context d'alta penetració i expansió de les TIC en pràcticament tots els àmbits de la vida social. En aquest sentit, es pot assenyalar que en els últims anys l'estudi de la relació entre la població immigrant i les TIC ha despertat un interès significatiu en l'àrea de coneixement de la sociologia de les migracions.
«L'examen de les relacions entre la població immigrant i les TIC orienta els investigadors socials cap als conceptes d'exclusió i divisió digital», afirmaAdela Ros, directora del programa de recerca MNS de la UOC. Segons aquesta experta, «generalment, la divisió digital es refereix a lesdiferències que hi ha entre diferents grups socials per a accedir a les TIC i utilitzar-les d'una manera eficaç, diferències que se solen atribuir als diversos nivells d'alfabetització i capacitat tecnològica. Entendre això és clau en el context de la societat xarxa, perquè l'esmentada divisió pot generar, al seu torn, desigualtat socioeconòmica entre les comunitats que accedeixen a les TIC i les utilitzen i les que no».
La divisió digital de la població immigrant
Les dades que hi ha sobre la societat xarxa espanyola mostren que la població immigrant té uns nivells d'equipament tecnològic a la llar semblants als de la població nativa. Tanmateix, com subratlla una altra investigadora del grup MNS, Mihaela Vancea, «la població immigrant hi té molt menys accés des del lloc de treball i molt més des de llocs públics, locutoris especialment, cosa que no garanteix la qualitat de la tecnologia ni de l'entorn comunicatiu. Aquesta població utilitza menys sovint les TIC i té menys infohabilitats que la població nativa, i el principal ús que aquestes persones fan de les TIC és comunicar-se amb els seus familiars al país d'origen».
Vancea afegeix que «l'evidència empírica disponible apunta al paper important que les TIC tenen en la comunicació de la població immigrant, especialment en famílies transnacionals, però també ens alerta dels límits tecnològics i emocionals d'aquesta comunicació digital transnacional. D'altra banda, activitats tan rellevants en el si de la societat xarxa com la recerca d'informació o la relació amb les administracions públiques mitjançant les TIC són especialment escasses en aquest segment de població. Finalment, la despesa per persona per a accedir a les tecnologies resulta sovint excessiva en un entorn en què mana la llei del mercat i prou».
L'immigrant i la societat xarxa
Malgrat la gran necessitat de comunicació i informació del col·lectiu migrant, «el fet de ser immigrant no ajuda sinó que més aviat obstaculitza l'acomodació de les persones en la societat xarxa espanyola, ja que va associat a altres factors tradicionals de discriminació, com l'estatus socioeconòmic, la llengua/cultura o l'absència de capital social, que continuen essent el motor de la generació de les desigualtats socials», destaquen Ros i Vancea.
«Per a la plena inclusió de la població immigrant en la societat xarxa catalana i espanyola, s'ha d'avançar en el reconeixement del dret a la informació i a la comunicació de les persones immigrants, el qual no està assegurat en la societat actual. Els poders públics i privats han d'actuar conjuntament», conclouen ambdues investigadores. /Font
La UOC analitza la migració i les TIC
