Hi ha llum al final del túnel?

29.12.10


Hi ha llum al final del túnel?

La població activa estrangera creix (+2,2%) per sobre de la nacional (+0,4%).

Font: Enquesta de Població Activa, situació de la població estrangera
Departament de treball Generalitat de Catalunya
http://www20.gencat.cat/docs/observatoritreball/Generic/Documents/Treball/Estudis/Poblacio%20Estrangera/Arxius/Nota%20EPA%20estranger%203r%20trim%2010b.pdf

Si les dades economètriques diuen el que diuen que diuen, semblaria
que estem davant de la possibilitat de començar la recuperació de
l'economia del capitalisme català, part integrant de l'esquinçat i
craquelé sistema econòmic de l'estat espanyol.

 Aquest exercici de condicionals, es deu a que mai les dades
econòmiques publicades per un grapat de partidistes amb bons tècnics
al seu servei, diuen tot allò que haurien de dir perquè els que
intentem comunicar puguem dir allò que hem de dir, i això no es mes ni
menys que reflectir la realitat.

Les corbes, gràfics i tortells indicarien ( mes condicionals, per
curar-me en salut i no enganxar-me els dits, ves amb comte xicot que
prendràs mal, diria la meva avia) que hem superat la part mes fonda i
fosca del pou de la crisi.

De fet, aquestes dades son bastant lògiques, si els primers en
anar-se'n a l'atur eren els treballadors immigrants, no es descabellat
que siguin els primers en "gaudir" de la recuperació.
Especialment si tenim en comptes que son dades del tercer trimestre,
el immediatament posterior a les vacances de l'estiu, amb la caiguda
de contractació temporal del turisme.

Be, em disculpo amb els "currants", amb aquesta llicencia literària
d'usar el mot "gaudir" parlant ( o escrivint) del treball en aquests
temps de neoliberalisme despietat.
Perquè allò que no expliquen i que jo no trobo a enlloc es una
informació estadística per esbrinar el tema qualitatiu: hi ha mes
feina, val, donem per bona aquesta data, però en quines condicions...?
Quina durada tenen els contractes? Amb quin sous?

Tinc dos fills que son carn de contractació precària i us puc
assegurar que donarien el que fos per arribar a ser mileuristes.
Allò que rebutjaven com indigne i garantia de "no future" fa dos
anyets, la maledicció de ser mileuristes, aquells que no tindrien una
casa en sa puta vida, això, si, això de disposar un miler d'eurillos a
final de mes, ara es un somni daurat.

I no tan sols per a joves i aturats grandets i de llarga durada, també
per enginyers de 35 tacos i mes d'un informàtic que s'ha empassat la
seva superioritat.

El document en PDF que acompanya aquesta nota, no deixaria marge de dubte.
Si es així, me'l puc imaginar a Montilla cabrejadíssim, dient, Just
ara que sembla que això millora, aquestos de CiU s'emportaran la
gloria de la recuperació...

En qualsevol cas, hi una altre informació que ens diu que la cosa va a
pitjor: 33.456 espanyols s'han radicat a l'Argentina des d'el
començament de la crisis financera. 12.000 en els últims sis mesos.
Un gomia (amic en lunfardo), no parava de riure, dient: (en argenti,
òbviament):
Estos gashegos no aprenden mas, che, mirá que seguir emigrando a la
Argentina, habiendo tantos lugares mejores por el mundo . . . .

Diego Arcos

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada