Un diputat bretó i un d'alsacià presenten dos projectes de llei per separat per impulsar la presència de les llengües minoritzades a l'ensenyament i als mitjans · Probablement requeririen modificar el text constitucional francès. La polèmica per la decisió de la justícia francesa de prohibir al poble de Vilanòva de Magalona (Occitània) usar l'occità als cartells d'accés a la ciutat, sentència que l'alcalde del municipi ja va dir que no té cap intenció d'acatar, ha acabat portant el debat sobre les llengües "regionals" de l'Estat francés al seu Parlament, l'Assemblea.
Així a la cambra estatal francesa hi han fet cap dos projectes, liderats per un diputat bretó, Marc Le Fur, i un d'alsacià, Armand Jung, que bàsicament volen impulsar les llengües regionals a l'ensenyament i als mitjans de comunicació. Jung, que presideix l'intergrup sobre les llengües regionals a l'Assemblea, té el suport de 58 diputats, i Le Fur al seu torn té el suport de 55 més. Les propostes reclamen que els centres educatius estiguin obligats a oferir classes "en i de" llengua pròpia allà on n'existeixi una arreu de l'Estat francès, a part de la francesa, i també que es garanteixi la presència d'aquestes llengües als mitjans.
Le fur i Jung han recordat que l'únic que volen amb les seves propostes és fer complir, desenvolupar i omplir de contingut l'article 75 de la Constitució francesa, que des de l'any 2008 recull que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França". Tot amb tot però la carta constitucional francesa recull també que "la llengua de la república és el francès", de manera que molt probablement una llei que vulgui impulsar les altres llengües que hi ha en territori francès requeriria una reforma constitucional. /Font
Diputats bretons i alsacians proposen una llei de llengües a l'Assemblea Nacional francesa
