Bolívia fa vehiculars les seves llengües autòctones en l'ensenyament

21.12.10


A les poblacions on el quítxua, l'aimara o el guaraní hi sigui predominant, l'educació passarà a fer-se en aquella llengua, en comptes del castellà · La llei estableix l'obligatorietat de l'ensenyament fins al batxillerat i no només fins a primària · L'església catòlica s'hi oposa frontalment perquè estableix la laïcitat de l'educació

El govern de Bolívia, presidit per Evo Morales, va aprovar ahir dilluns la nova llei d'educació, denominada "Avelino Siñani-Elizardo Pérez", que estableix que "la llengua predominant serà la que s'usarà a les aules". Així, a les poblacions on la "llengua originària" s'hi parli de manera predominant, l'educació s'hi farà en aquella llengua, en comptes de fer-se en castellà, com fins ara. Contràriament, si el castellà és predominant, continuarà sent la llengua vehicular. A les comunitats on se n'hi parlin més de dues, els consells comunitaris definiran quina s'utilitzarà preferentment a l'escola.


Ara per ara, a Bolívia s'hi parla castellà, quítxua, aimara, guaraní i més de trenta llengües indígenes més, tot i que compten amb molt pocs parlants. Estadístiques oficials apunten que un 87,4% de la població entén i parla el castellà; un 34,4%, pot entendre i parlar el quítxua, i un 23,5%, l'aimara. En les regions on aquestes llengües minoritzades siguin predominants, la nova llei els permetrà ara ser també llengua predominant a l'escola.

La llei -que estableix l'obligatorietat de l'ensenyament fins al batxillerat i no només fins a primària, com fins ara- també té cura de les llengües en perill d'extinció, afirmant que "s'implementen polítiques lingüístiques de recuperació i desenvolupament amb participació directa dels parlants d'aquestes llengües, motiu pel qual es dissenyaran estratègies pedagògiques i lingüístiques específiques per a cada regió o comunitat".

Quant a l'ensenyament d'idiomes estrangers, estableix que s'ensenyaran "des dels primers nivells d'escolaritat de manera gradual", per bé que no especifica quin o quins seran aquests idiomes.

Conscientment, la llei s'anomena "Avelino Siñani-Elizardo Pérez" en honor als dos mestres pioners en l'educació per a indígenes a principi del segle XX, que van assajar un tipus d'educació intercultural que promovia el coneixement i els drets dels pobles indígenes des d'una perspectiva alliberadora.

Educació "alliberadora"
Morales va afirmar que la llei pretén "descolonitzar" Bolívia, fomentant el "patriotisme" a les aules perquè siguin els alumnes els que defensin "els interessos nacionals de les imposicions estrangeres". De fet, el nou text deroga la coneguda com a Llei 1565 de Reforma Educativa, imposada precisament pel Banc Mundial l'any 1994. "La nova llei ha estat construïda pels bolivians i no pas per consultors del Banc Mundial o del Fons Monetari Internacional, com passava fa uns anys. L'educació boliviana ja no serà alineada, sotmesa i subordinada, sinó que serà revolucionària i alliberadora", va reblar Morales.

Tot i haver-se elaborat de manera participativa, implicant-hi tant educadors com famílies, experts i autoritats, perquè fos el més consensuada possible, compta amb l'oposició frontal de l'església catòlica i de les escoles confessionals, perquè proposa una formació laica i no-confessional, per bé que garanteix "la llibertat de consciència i de fe, i de l'ensenyament de la religió."

La llei compta de 92 articles i 12 disposicions transitòries. Com a eixos estratègics, hi destaca l'educació productiva, l'equitat de gènere, l'enfortiment de la qualitat educativa i la qualitat de l'ensenyament. / Font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada