Any Nou, Govern Nou

29.12.10

Suposo que no soc gaire original, però la veritat és que, de vegades, la realitat et posa les paraules als llavis, o en aquest cas, al teclat de l'ordinador. Començarem el 2011 amb l'Artur mas al Palau de la  Generalitat, com el 129è president del govern de la Generalitat de Catalunya. La polseguera mediàtica és considerable, malgrat els intents de vendre-li al personal que estem davant de la tan idolatrada "alternança partidista" que semblaria ser el sant grial de la democràcia.


Quina és la raó de tant xivarri en els mitjans? Torna la burgesia
catalana al govern, reemplaçant al guirigall tripartit, que ha
senyorejat l'administració autonòmica durant set anyets, a l'antull
del PSOE català.

El marc internacional no es el millor i el marc econòmic no podria ser
pitjor, mirem una mica com esta el pati:

Per una banda, la UE i els EUA estan perdent l'hegemonia econòmica,
amb la Xina galopant desbridada cap a l'hegemonia política, donat que
la dels números ja la te. Brasil, per la seva banda, avançant afermat
en la combinació d'un estat basat en una burgesia nacional agosarada i
molt eficient, ara, amb un país de dimensions  gegantines que sura en
petroli i aigua. I l'estat espanyol, a les portes d'una crisi
històrica, amb el Rei refermant que no abdicarà i un burgés català
presidint la patronal hispànica, allò que no passava des de Cambó.
Aquesta ultima dada, lluny de ser un element afavoridor del nou govern,
molt possiblement li comporti algunes sotragades i mes d'un
curtcircuit institucional.

Com ho va dir un tertulià de Radio Nacional d'Espanya, 'mira por
donde, los empresarios que se han forrado con el pelotazo del tocho,
ahora recurren a un catalán a ver si salva la situación...'
Els EUA a les portes d'una molt possible recuperació de la dreta a
Washington i la UE que no para de pastar la crisi.

El pati espanyol tampoc és un festival. Tant bon punt arribi la pau a
Euskadi, serà el 'no va més' per a un estat que es va fundar sota
l'amenaça dels feixistes, quan encara estaven a les Forces armades i
encara no havien posat peus en el PSOE i en el PP. El desarmament
unilateral ja esta en marxa i serà el tret de sortida ( aquesta si que
no es la metàfora adequada per a un procés de desarmament... ) per la
re-elaboració del contracte social que donarà raó d'existir a l'actual
estat de coses. "Coses" com l'autonomia de Madrid, en peu d'igualtat
amb Catalunya i Euskadi.

El nou govern s'estrenarà amb una vaga general, convocada per veure si
els sindicats,  totalment burocratitzats, aconsegueixen fer-la
fracassar, donat l'èxit de l'anterior. I la mobilització per la
independència, a través de les consultes, quan  es preveu una revifada
innegable i previsible, una vegada que s'ha superat el semestre
d'hegemonia política del partidisme eunuc  i impotent, situació
cobejada per la festa electoral de la 'demosgrasias'.

Artur Mas té una perspectiva complicadeta. Nomes acceptar la victòria,
ja va començar a devaluar el tan anunciat concert econòmic.
Senzillament, com que li donaran amb la porta en els nassos, segons
com torni, caurà o podrà seguir. Si torna amb la cua entre les cames,
haurà de convocar a eleccions anticipades i si treu pit i reconeix que
no hi ha mes via que la independència ( opció prou improbable )
començarà una nova historia. Tot això, amanit amb el reguitzell
de sentències contra Catalunya.

Si jo fos l'Artur Mas, convocaria eleccions immediatament per perdre-les
i mirar com s'estavella un altre. Respecte del gran tema de la Immigració,
la qüestió que mes ens ocupa als que integrem el Col•lectiu ItaCat,
tampoc és un àmbit que estigui per llençar coets.
Amb la Llei d'acollida estimbada per el Prostitucional. Amb una colla
grandíssima d'entitats que han acceptat la participació que ha
elaborat eficaçment l'Angel Colom i que ara esperen resultats, tant
politics com de col•locacions...

El Sr. Mas ho te cru.

Pot fracassar estrepitosament o salvar la roba.
Ningú pot apostar per uns resultats brillants, amb un panorama com aquest.
Diuen que riuen, els que couen el bacallà i mouen els fills a Madrid,
amb la alternança partidista de Barcelona.No se de què riuen,
segons la dinàmica del fracàs, es poden trobar
que qualsevol pas que es faci a la capital del regne, sigui quin
sigui, provocarà un creixement de l'independentisme, com ho ha fet la
sentencia acarnissant-se contra el català ( gràcies ).

'Good luck and good night', com deia un gran periodista nord-americà,
deixant clar que no es definia per cap alternativa que no fos
expressar els desitjos de bona sort i bona nit.

Diego Arcos
Col·lectiu ItaCat

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada