Les lleis d'estrangeria espanyoles protegeixen més a l'indocumentat que a algú amb passaport

20.11.10

Quan a un estranger se li incoa un expedient d´expulsió, la policia es limita a advertir-ho a l´advocat del torn d´ofici de guàrdia. Només se´l convoca per prestar assistència quan la persona no porta documents i se li han de prendre empremtes per identificar-lo. Per a això se l´ha de detenir i llavors sí que se sol·licita la presència d´un advocat, explica Joan Ramon Puig, que resumeix la situació advertint que «un indocumentat té més drets a l´hora de l´expulsió que algú amb passaport». L´advocat, però, evita atribuir a la Policia Nacional, que és qui té atribucions en afers d´estrangeria, pràctiques de prevaricació. Al cap i a la fi, els advocats ja van denunciar aquesta situació a la Fiscalia i aquest organisme judicial va arxivar la causa, ja fa anys.


A la pràctica, però, els lletrats consideren que la policia corre massa a l´hora d´expulsar indocumentats –Puig assegura que si després alguns processos no arriben a bon port és precisament perquè la policia no guarda les formalitats necessàries– i, per la seva banda, alguns sectors de la policia consideren que el que volen els lletrats són casos per poder facturar més minutes a càrrec dels fons públics del torn d´ofici. El 2006, quan va esclatar el conflicte arran una modificació de la llei d'estrangeria que preveia assistència jurídica i traductors per a cada persona a qui es retornés a França en virtut del conveni de readmissió, el sindicat policial CEP va acusar els lletrats de Figueres de «voler posar advocats a la frontera per cobrar milers d´euros i donar feina a advocats a l´atur»./ Font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada