Juan Carlos Villamizar, un Colombià que vol millorar Catalunya

19.11.10

La seva biografia és, com si diguéssim, de pel·lícula. Juan Carlos Villamizar va néixer fa 33 anys a Colòmbia i des de ben aviat va voler que el món fos d'una altra manera, guanyant-se, en la seva lluita per aconseguir-ho, un fort enemic: l'Estat colombià. Tot i les vicissituds per les quals ha hagut de passar, el seu discurs és pausat, serè, mancat de rancúnia, a l'hora de relatar que va convertir-se en un perseguit polític per advocar, des de la seva condició de dirigent estudiantil, per la sortida negociada al conflicte intern colombià, en el marc de les converses de pau entre les FARC i el govern que fa uns anys encapçalava Andrés Pastrana.


La vida de Juan Carlos Villamizar va donar un tomb radical quan va creuar el gran bassal com a exiliat i va obtenir d'Espanya l'asil polític. Fa tres anys i mig que és a Catalunya i, tenint en compte el seu tarannà inquiet, no resulta estrany que en tan poc temps ja treballi com a responsable de l'àmbit d'immigració i ciutadania d'ICV, i que fins i tot ja concorri en unes eleccions, en aquest cas en el número 17 de la llista per Barcelona. La seva posició no fa impossible però sí molt difícil sortir escollit -la formació ecosocialista hauria de, pràcticament, doblar vots en aquesta demarcació-. En qualsevol cas, si obtingués escó la seva vida "no canviaria massa", només "canviaria l'escenari, no els continguts" del seu treball pels drets civils, assegura.

Domiciliat a Terrassa, vivint en parella i sense fills i afiliat a ICV, Juan Carlos Villamizar té com a repte més immediat aconseguir que la immigració pugui participar en la presa de les grans decisions. "Com a resultat lògic del discursemancipatori, ICV-EUiA entén que per canviar l'ordre de les coses s'ha d'accedir al poder polític", procés del qual no poden quedar despenjades, segons remarca, les persones que tenen els seus orígens a l'estranger. En una esfera més personal, ell ja es prepara per, "en breu", expressar-se en públic en català, atès que en privat ja ho fa. Qui sap si s'estrenarà al Parlament de Catalunya. El lloc 17 a les llistes ho ha difícil, però no impossible, com ja s'ha comentat anteriorment. En política, i sobretot en un recompte electoral, res no està escrit... i les sorpreses podrien ser la seva tinta. / Font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada