Els pobles indígenes de l'oest de Colòmbia prenen la paraula

10.11.10


A inicis d'octubre, més de 400 indígenes procedents de diferents
cultures es van reunir a Popayán (Colòmbia) per consensuar i signar un
manifest que han volgut anomenar com el seu particular "Protocol de
Kyoto". El poble kokonuko, que se situa a l'oest de Colòmbia i que
està format per diferents comunitats, va ser l'encarregat d'organitzar
l'esdeveniment, que va comptar amb la presència de diferents
representants de poblacions indígenes de la regió i d'altres llocs més
allunyats.

José Domingo, representant dels kokonukos, resumia així la trobada:
"El poble kokonuko i segurament d'altres veuen amb tristesa com viuen
les noves societats i els pobles indígenes i veuen amb preocupació com
els boscos que abans eren el centre de la vida ja no existeixen i com
les llacunes i els estanys d'aigua cristal·lina estan desapareixent ja
que el model imperant en el món no entén que la Terra és vida".


En el document aprovat les diferents comunitats indígenes decideixen
"pactar i establir mandats, estratègies, accions i iniciatives que
tendeixin a veure les noves generacions créixer en una mare natura a
gust amb les comunitats humanes". També es recalca que es "vol
identificar, enfortir, rescatar i implementar pràctiques productives
amigables en benefici i equilibri nostre i de la natura". I acaben
demanant que aquest "pacte sigui una crida d'urgència per tal que amb
altres actors de la societat ens comprometem a una gran arenga per la
pervivència dels pobles i de la natura".

Aquesta trobada ha tingut lloc com a preludi de la celebració del Dia
Mundial de les Muntanyes (instaurat per l'ONU l'11 de desembre), que
aquest any versarà sobre les minories i els pobles indígenes. Segons
l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i
l'Alimentació (FAO), que s'encarrega de preparar aquest dia simbòlic,
aquesta és una bona oportunitat per "reflexionar sobre la importància
de promoure i conservar els coneixements tradicionals" i avisa que,
dels 300 milions de indígenes que es calcula que hi ha al món, la gran
majoria viuen en àrees muntanyoses remotes i el 80% es troba sota el
llindar de pobresa, tot i que en aquestes zones és normal que hi hagi
abundants recursos.

El poble kokonuko es troba dins de l'Associació de Cabildos Indígenes
del Nord del Cauca, que existeix des de 1971 i que té com a objectius
la recuperació de terres, l'enfortiment i la defensa de la història,
la llengua i les cultures pròpies i el ressorgiment del moviment
indigenista. A més, aquesta regió a l'oest de Colòmbia es troba en una
zona immersa en els periòdics enfrontaments entre els paramilitars de
l'exèrcit i les guerrilles, dels quals han patit la repressió per
ambdues bandes. L'activitat indígena en aquesta zona colombiana és
molt rica i extensa, ja que han fet diferents accions, activitats i
mobilitzacions a favor de la cultura pròpia i de la preservació de la
seva terra.

Com a exemple, van convocar una consulta popular el maig
d'enguany per saber l'opinió de la població sobre el Tractat de Lliure
Comerç entre els Estats Units i Colòmbia, que diferents pobles
colombians consideren que destrueix bona part dels seus territoris i
on va guanyar per una aclaparadora majoria el rebuig al tractat. També
impulsen el troc de llavors, coneixements i aliments com a mitjà per
intentar equilibrar les desigualtats i per millorar els coneixements
entre diferents comunitats. També han creat i fomenten la participació
en les ràdios comunitàries en llengua kokonuko per tal que la mainada
pugui habituar-se a escoltar-la i utilitzar-la.

El nord del Cauca és una zona (com tantes altres dels territoris
indígenes) amenaçada per potents multinacionals que modifiquen i en
ocasions desplacen les poblacions indígenes. Una de les problemàtiques
més actuals està relacionada amb el cultiu de transgènics, ja que tot
i que la zona en va ser declarada lliure, hi ha diverses
multinacionals (entre elles Monsanto) que ocupen territoris indígenes
per fer les seves proves amb organismes modificats genèticament (OMG),
cosa que dificulta la biodiversitat, tan significativa per aquestes
comunitats. També hi ha el problema històric de les explotacions
mineres (la zona és rica en diversos minerals), cosa que ha provocat
llargues lluites amb morts, ferits, contaminacions, desplaçats i
desapareguts i que actualment segueix sent un problema de primer ordre
dins d'aquestes comunitats.

Font: http://www.nationalia.cat/ca/noticies/839

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada