El desconeixement i la fragmentació del mercat cultural català desaprofita el potencial creatiu del país

27.11.10


Associar que la cultura catalana no té un mercat propi o que manté problemes de
supervivència amb l'arribada de les persones estrangeres és un error. Segons els analistes, aquestes qüestions es deriven de la debilitat de la societat catalana i només es resoldran si s'aconsegueix enfortir-la.

La Sala Enric Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans ha acollit la jornada sobre El Mercat Cultural Català en l'Ambit Internacional que ha reunit aquest matí diverses autoritats i experts en la tercera edició del cicle de conferències organitzada per la Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana (FOLC).


L'acte s'ha iniciat amb la presentació del president de l'IEC, el Sr. Salvador Giner, i la presidenta de les FOLC, Elisenda Romeu, que han introduit el tema i recordat els objetius de les dues institucions en la defensa i foment de la llengua i la cultura catalanes.

Entre els ponents cal destacar les aportacions del Sr. Joaquim Arenas, membre de la Junta del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), qui ha advertit 'que les nacions sense estat viatgen totes en un mateix vaixell i que el reconeixement d'unes afecta a la pervivència de les altres'. Per aquest motiu, segons Arenas, la tasca d'entitats com ara el CIEMEN és fonamental per crear lligams de solidaritat entre les diverses cultures minoritàries afectades.

Per la seva banda, el Sr. Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull (IRL), ha fet incís en la manca d'una comunitat internacional de consumidors potencials dels productes que les cultures sense estat poden oferir. I ha denunciat que aquesta absència 've causada pel desconeixement que hi ha d'aquestes realitats'. Bargalló ha subratllat que Catalunya manté un excel·lent potencial creatiu i una industria cultural mitjana que són un punt de partida molt competitiu per fer arribar la cultura catalana als mercats internacionals. En aquest propòsit treballa l'Institut Ramon Llull. En aconseguir que tota aquesta producció de qualitat sigui coneguda i etiquetada arreu del món com a catalana.

La investigadora social, Angels Pascual, ha tractat el fet migratori i el seu impacte en la generació i difusió del mercat català determinant la naturalesa del mateix flux de persones internacional. Per Pascual, les actuals migracions són contundents, heterogènies, provisionals, superposades i multiculturals. Associar que la cultura catalana no té un mercat propi o que manté problemes de supervivència amb l'arribada de les persones estrangeres és un error. Segons l'experta, aquestes qüestions es deriven de la debilitat de la societat catalana i només si s'aconsegueix enfortir-la, amb les dotacions institucionals i socials adients, assolirà un èxit nacional i internacional.

D'altra banda, l'escriptora Patricia Gabancho, ha començat la seva ponència amb una valoració estricta del mercat català en l'actualitat i ha constatat que Catalunya arrossega problemes seriosos en aquest terreny. Per Gabancho, una de les causes és la manca d'una educació internacional a les escoles catalanes i una manca evident de qualitat en l'ensenyament, però també es deu al fet que Espanya hagi legislat sempre en favor del mercat espanyol i no pas del català, que ha estat politicament maltractat i fragmentat. Gabancho, a més, ha incidit en la importància de consumir productes de cultura catalana, donat que mitjançant aquest consum, s'influeix efectivament en les tendències del mercat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada